Villanueva de Castellón
sostenible, monumental i natural

Església Parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu

Es troba en el nucli originari del municipi i va ser fundada després de la conquesta. La planta de l’edifici actual ha de ser de finals del segle XV, però ha sigut considerablement reformada en èpoques posteriors. L’ornamentació barroca de tradició valenciana s’ha restaurat en els últims anys. La porta tapiada és de l’any 1692 i damunt d’ella hi ha un escut amb torre torrejada cisellat sobre pedra. La capella de la Comunió, amb cúpula de teules vidriades sobre tambor octogonal i decorada interiorment amb frescos de Lamberto Alonso, va ser construïda l’any 1919. La torre campanar (segles XIII-XIV), amb 30 metres d’altura, és més antiga que l’església.

Mercat Municipal
Situat en el centre del municipi, és un lloc de trobada de la població. De planta rectangular, té una única nau central coberta per una estructura metàl·lica de 15 metres de llum i dos naus laterals de menor altura. Tipològicament, queda enquadrat dins dels mercats de l’època com el mercat de Colom de València. L’arquitecte va ser Carles Carbonell Pañella, va ser un gran impulsor del modernisme valencià. L’edifici es va inaugurar el 15 de novembre de 1928.
Ajuntament

L’edifici és obra de l’arquitecte Eduardo Alegre Fayos, inaugurat en 1957 està compartit amb la Real Séquia d’Escalona, on té la seua seu. Va ser construït sobre el solar del convent de Sant Vicent Ferrer fundat en 1590. Els processos de la desamortització van portar a la desaparició de l’orde en 1835 i amb això el deteriorament del convent. Des d’aquell moment l’edifici es va destinar a usos públics sent escola, lloc de reunions i fins i tot alberg per a persones sense sostre. En el primer terç del segle XX es va dur a terme el derrocament del que quedava i en el solar es va construir l’ajuntament, tal com el coneixem en l’actualitat.

Col·legi de Sant Domingo

Edifici situat al final del carrer del Ravalet, construït a costa de Salvador Gil i de Dolores Caldés, com a seu d’una fundació benèfica. És una obra notable de l’arquitecte Joaquín Arnau Miramón (1849-1906), el millor arquitecte romàntic valencià del segle XX. Inaugurat l’any 1901 és d’estil neogòtic amb influència modernista. Està construït en pedra, rajola, ferro i vidre. En el cos central destaca una importantíssima escala imperial. L’església, que es va construir damunt de la cripta de l’antiga església del convent dels dominics,destruït per la construcció de l’asil, està decorada amb pintures de Lamberto Alonso, deixeble d’Ignacio Pinazo, i és de planta cruciforme amb cúpula. Actualment és un centre docent.

Ermita de Santa Bárbara

Les antigues eres de l’ermita són l’origen d’aquesta plaça, situada al nord-oest del nucli urbà. La plaça pren el nom de l’ermita de Santa Bárbara, advocada contra rajos i trons. L’edifici va ser construït a costa d’Antoni Bella l’any 1772. Hi havia una ermita anterior, que estava situada més prop de la vila, però el terratrémol de 1748 la va destruir. Encara que principalment l’edifici es va destinar al culte. També va ser hospital durant l’epidèmia de còlera de 1865 i va servir com a escola en 1886.

Jaciment d’època romana

Situat junt amb l’estació de metro trobem dos forns romans que són les restes d’un taller ceràmic (s. I a.C – s. I d.C), en els que es coïen àmfores, rajoles, teules, etc. En general, els tallers ceràmics depenien d’una vila situada en les proximitats, on el seu propietari explotava la indústria. Es tracta d’un dels pocs exemples d’aquest tipus de jaciment que es conserven en la Comunitat Valenciana.