Sellent
L’origen de la població de Sellent és morisc, ja que el poble era una alqueria musulmana que es va establir en este lloc cap al segle VIII. En 1.239 va ser conquistada l’alqueria pel rei Jaume I d’Aragó. Les primeres dades de la població comencen en 1520, amb 34 cases de cristians (136 veïns) . En 1609 va quedar pràcticament deshabitada l’alqueria amb l’expulsió dels moriscos, i en 1616 tan sols hi havia 3 cases ocupades (12 veïns) . En 1630 va augmentar a 15 cases. En 1852 havia 58 cases (200 persones). A finals del segle XIX, en 1895, hi havia 360 persones.
Va començar el segle XX amb un cens de 391 veïns. En 1910 eren ja 415 i en 1920 van augmentar a 447 habitants, passant a 552 veí l’any 1930. Va ser en la dècada de 1950 a 1960 quan el municipi va aconseguir el màxim nivell de població, i la totalitat de cases de camp estaven habitades, coincidint amb l’època en què hi havia molt treball en les labors agrícoles. A partir de 1960 patix la pèrdua de població per l’emigració cap a les zones industrialitzades, el cridat èxode rural.
Església Parroquial
Dedicada a la Puríssima Concepció. Es va construir durant el segle XVI (aproximadament l’any 1535) sobre l’antiga mesquita de l’alqueria musulmana.
Castell àrab
D’origen musulmà, va adquirir importància en els primers temps de la reconquesta, gràcies a la seua situació estratègica. Ja en desús i abandonat, va ser arrasat pel terratrèmol que va assolar la zona el 1748. El pati d’armes estava situat probablement en l’espai que hui ocupa la plaça de l’Església. Pel que fa a l’interés arqueològic del castell, en l’actualitat només queden restes de la muralla, ja que els habitatges adjacents han anat absorbit les restes de l’emmurallat amb el temps.
Durant el segle VIII els musulmans van arribar a aquesta comarca de la Ribera Alta i a l’observar la fertilitat de les seues terres, creuades pel riu Xúquer d’oest a est, i pel seu afluent el riu Sellent de Sud a Nord, de netes i transparents aigües, ambdós rius amb abundant pesca, així com el suau clima resguardat dels vents per les serres del Montot i Realeng; així que davant de tan òptimes condicions van decidir poblar-la i colonitzar-la.
Els musulmans van edificar l’alqueria de Sallent, així denominada; van construir un castell en el monticle o turó, van establir el cultiu de l’arròs i de la morera per a la cria del cuc de seda, que fins a finals del segle passat va constituir la seua principal riquesa.
En la conquesta de la ciudat de Xàtiva, el rei Jaume I va assentar el seu exèrcit a la zona de l’Estepar de l’alqueria de Sallent, i des d’eixe lloc atacà Xàtiva, tot i que era una plaça molt important, que acabaria convertint-se en la segona ciudat del Regne de València. Amb eixa finalitat va fer una série de setges contra els musulmans entre els anys 1239 i 1244, tot i que era un castell fort, dur i amb grans muralles i torrasses.
En 1414 pertanyia a Francesc Soler, i poc després va passar a la família Marrades, que es van convertir en Comtes de Sallent en el segle XVII. L’any 1609 l’alqueria de Sallent va quedar deshabitada com a conseqüència de l’expulsió dels moriscos. El 1663 no tenia més que 15 cases. En el terratrèmol del 1748, que va destruir el castell de Montesa, es van afonar diverses cases, entre elles el castell senyorial. A partir de 1960 va sofrir els efectes de la immigració cap als nuclis industrials. .
La Font del Pinar
Situada en el cim d’una muntanya, creua el riu Sellent i disposa d’una zona d’oci amb paellers, serveis i aigua potable que permeten passar un dia en un entorn de vegetació i gaudir d’unes fantàstiques vistes del poble.
El penúltim cap de semana d’agost Dijous, divendres i dissabte)
