Massalavés
Referint-nos a les versions d’alguns historiadors, i encara que no pot afirmar molt rotundament, sembla que l’antiguitat de Masalavés, es remunta a l’època visigòtica, o potser ibèrica, basant-se en la inscripció d’una làpida gravada amb una inscripció llatina que diu així “Inum família gotterum ex sanguine regnum” (… família dels gots de sang real), i en les coves subterrànies del municipi. Segons altres, l’antiguitat es remunta com a mínim a l’època anterior a la dominació àrab, ja que aquest fet queda evidenciat amb la troballa del Santíssim Crist de la Coveta, que sense Dudden va ser ocultat per alliberar de la invasió musulmana.
Donació de la baronia de Massalavés a Pedro de Milà per part del rei Jaume I el Conqueridor el 1247, com a agraïment pel suport rebut en la conquesta de la importantíssima ciutat de Xàtiva. La baronia va ser cap de senyoriu format pels antics poblats de Paranxet, Prada, Resalany i Alasquer.
L’any 1535 es produeix un fet prodigiós: la troballa de la imatge del Santíssim Crist de Massalavés a la coveta de l’església.
Concessió del títol de Vila el 1537 per part de l’emperador de Carles V, com a recompensa per l’ajuda que va rebre per part de Massalavés en les guerres de Tunísia, Itàlia i França.
La gran inundació de l’any 1771, en fusionar-se les aigües dels tres rius (Albaida, Xúquer i els Ullals), va formar una gran bassa que va ocasionar grans pèrdues en terrenys i cultius. Com que això va crear una situació catastròfica i de misèria, el rei va perdonar el pagament de les contribucions als pobles afectats.
La gran tempesta de l’any 1743, que va descarregar una terrible pedregada amb pedres de considerable grandària, va ocasionar quantioses pèrdues en la comarca i sobretot en els termes d’Alberic, Ressalany i Massalavés.
La terrible epidèmia del 1884 va produir nombroses defuncions en aquesta població
Torre de los Milà
Construcció medieval del segle XIV que donava accés a un castell desaparegut.
