Sollana
El terme de Sollana forma part de l’àmplia i fèrtil planura que s’estén, des dels contraforts de les llomes d’Espioca, l’Almaguer i Alginet fins al llac de l’Albufera, en la comarca denominada Ribera Baixa del Xúquer.
Els geòlegs i geògrafs que van estudiar esta zona afirmaven que, en temps remots, gran part de l’àrea va estar coberta per les aigües del mar Mediterrani. Segons el catedràtic D.Eduardo Boscà, el golf de València s’endinsava diversos quilòmetres de l’actual vora del mar, on desembocaven directament el Xúquer, el seu actual afluent el riu Magre i uns quants barrancs, entre ells el de Catarroja que en l’actualitat desemboca directament en l’Albufera i que atribuïx la formació d’este llac a la desembocadura del Xúquer.
Reafirmant esta mateixa teoria, Nicolau Primitiu Gómez-Serrano afirma que esta gran planura es forma perquè l’Albufera i els seus marenys s’omplin amb els desgastos de les muntanyes i altres planes. Açò es deu a l’arrossegament de les aigües durant diversos segles i mil·lennis, reduint-se cada vegada més l’extensió ocupada per les aigües, ja que algun braç del Xúquer discorria per este terme. Una vegada desviat tot el curs del riu cap a Cullera, el solar de Sollana es va completar amb els sediments dels dos barrancs que ho tancaven: el del Tramusser i el dels Algadinos.
Casa Consistorial
Plaça Major, 2
L’Ajuntament de Sollana és una obra del segle XX. La façana data del 1922 i és d’estil postmodernista. Destaca el saló de sessions, d’estil renaixentista italià, i el retaule de ceràmica, fet amb motiu del 725 aniversari de la Carta Pobla de Sollana, atorgada per Eiximén d’Urrea als repobladors segons les lleis i els furs establerts per Jaume I.
Església en honor a Santa María Magdalena
Plaça Major
L’església és del segle XVIII. El 1740 van començar les obres, després d’haver enderrocat l’antic temple, en estat ruïnós. És un edifici d’una sola nau de volta de canó sense creuer i amb capelles als costats que es comuniquen entre elles. El presbiteri es presenta amb capçalera recta i elevada sobre graons. Al costat, trobem la sagristia, de principis del segle XX, amb una façana principal i una porta adovellada entre pilastres. Cal destacar l’antic orgue, pel qual Sollana és coneguda amb el refrany «Tens més tecles que l’orgue de Sollana».
Mercat Municipal
Pl. Fermín Gonzalo Morón
D’estètica modernista senzilla, va ser construït el 1898. Consta d’una coberta de zinc sostinguda per columnas de ferro i frontons de fusta. Durant els anys 50 es van afegir les parets a la coberta.
El Pou Pudent
C. López Ibor
Es va començar a construir el 1914 i es van perforar fins a 203 m. Finalitzat el 1920, actualment és de pedra i té un balustre d’inspiració renaixentista amb lleons i peixos mitològics.
Església del Raval
Pl. del Convent
De l’antic convent de mercedaris (1805) dedicat a la Puríssima Concepció, només queda l’església. El convent va ser destruït el 1959 per a fer habitatges i un centre de salut. L’ordre era de caràcter militar, per la qual cosa hi ha dues torres quadrangulars que alcen l’ edifici com una fortalesa. L’interior té una sola nau amb decoració en el sostre, la volta i els faixons dels arcs.
El llavador
Avda. d’Almussafes
Construït el 1951, és d’arquitectura singular. Al costat, hi ha la Font de la Petxina o del Llavadoret.
Font del Calvari
Pl. del Calvari
Situada a 200 metres del convent, en direcció a València, es va construir a principis del segle XX. Es va inaugurar el 1902.
Escultura en homenatge a les víctimes dels camps de concentració de l’holocausto
Pl. Nou d’Octubre
Escultura emplaçada el 2005 en memòria del 60é aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazi de Mauthausen-Gusen. Aquesta escultura està dedicada a totes les persones que van patir i van morir en aquests camps. Entre molts valencians, hi havia un sollaner, Joan Andrés Córdoba, que va morir a Gusen el 15 d’agost de 1941.
El Júpiter de Sollana
Pl. del Convent
Estàtua menuda de bronze de 66 mm que representa al déu Júpiter, de la mitologia grega i romana, sense precedents en la península. Es va trobar en un camp del terme municipal de Sollana. Actualment, hi ha una escultura a l’entrada del poble, a la plaça del Convent.
Centre Cultural
C/ Rei en Jaume, 40 – Tel. 96 174 10 99
Construït el 1992, és l’edifici que acull l’activitat cultural local. Consta d’un saló d’actes, una sala d’exposicions, la biblioteca municipal i diverses aules multiusos.
Plaça Major
És el centre neuràlgic de la població, on se celebren la majoria de les festes.
Centre Cultural de Sollana
C/ Rei en Jaume, 40 – Tel. 96 174 10 99
Situat en el centre cultural, l’arxiu està format per peces museístiques i ceràmica d’època romanai medieval. A més, representa una important font documental en paper de temàtica prehistòrica, històrica i arqueològica en referència a Sollana i a El Romaní. Tot el material que hi ha en l’arxiu és una donació de Vicente García Castillo, investigador de la història, els costums i les tradicions del seu poble, Sollana.
22 de juliol
A finals de juliol, Sollana celebra les festes en honor a la seua patrona, santa Maria Magdalena, amb balls, revetlles, la romeria a l’Alcaissia, la processó en honor a la patrona i sopars populars, entre altres esdeveniments.
Festes en honor al Santísimo Crist de la Pietat
10 d’agost
El Santíssim Crist de la Pietat és el patró de Sollana, en honor al qual se celebra la festivitat durant les primeres setmanes del mes d’agost. En aquestes festes s’organitzen activitats de tot tipus destinades a tots els públics: esportives, infantils i juvenils, sopars populars, revetlles, música, ofrena i processons, entre d’altres.
Festes del Romaní en honor a la Mare de Déu dAigües Vives
3 de’agost
L’origen de la devoció a la Mare de Déu d’Aigües Vives al Romaní es remunta a l’any 1983, quan unes germanes van comprar la imatge de la Mare de déu. L’any següent es va organitzar la primera festa en el seu honor i es va decidir construir una ermita per a la Mare de Déu, que es va acabar de construir el 1930.Actualment, durant els primers dies del mes d’agost se celebren les festes en el seu honor.
Festes en honor a Sant Ramón
A finals d’agost, el barri de Sant Ramon de Sollana organitza tres dies de festes en honor al sant queli dóna nom. Hi ha sopars populars, revetlles i una processó en honor a aquest sant.
Setmana de bous
Durant la segona quinzena d’agost té lloc la Setmana de bous i es munten cadafals artesans a la plaça Major.
Foguera de Sant Antoni
Gener
Sollana celebra la tradicional festivitat de sant Antoni, en la qual es duen a terme la benedicció dels animals i la tradicional foguera. La gent del poble es reuneix a la plaça Major i es reparteix pa, vi i cansalada.
Falles
Setmana fallera: 16, 17, 18 y 19 de març
Quan arriba el mes de març, Sollana s’ompli de festa, pólvora i bon ambient. El poble gaudeix de tres comissions: la Falla del Poble, la Falla del Raval i la Falla de l’Avinguda. Durant els mesos de gener i febrer, tenen lloc les presentacions falleres al Centre culturali la cavalcada de disfresses organitzada per la Junta Local Fallera.
Menja’t Sollana
Primavera
La primera edició de les jornades gastronòmiques Menja’t Sollana es va dur a terme l’any 2014. Durant un cap de setmana, els bars, restaurants, forns, carnisseries i peixateries del poble munten paradetes per a difondre el seu estil culinari i donar-se a conéixer entre els veïns del poble i de les comarquesproperes. Menja’t Sollana és molt més que una jornada gastronòmica, també és una jornada cultural i turística, ja que hi tenen lloc actuacions teatrals, musicals, d’humor i, per descomptat, activitats per als més menuts.
