DANSES GUADASSUAR

La dansa de Guadassuar o “les dansades” és de la modalitat processional o d’anada, representació típica de l’antiga dansa de carrer valenciana. Danses amb característiques similars a la de Guadassuar es conserven en altres llocs valencians, des de l’Horta de València a La Vall d’Albaida.

Aquesta dansa conserva el més important que pot tenir un ball tradicional, com és la participació massiva i oberta de la gent del poble, convertint-se en una festa de gran protagonisme popular, on cada veí aporta els seus recursos personals i dots artístics en diferents àrees de participació: dansa, música, indumentària, pentinats, flors, adornament de carrers, il·luminació, etc. Es tracta, per tant, d’una dansa que encara guarda la seua funció festiva.

“Les dansades” se celebren les nits de la setmana següent a les festes de la Mare de Déu d’Agost i Sant Roc, temps que corresponia, antigament, a la vacació agrícola estival, acabades les collites del capoll de seda, fesols, melons, tomaques, etc. I vespres de la sega i batuda de l’arròs. Cada nit de danses es balla en un carrer diferent, el qual engalana el veïnat amb llums i garlandes de papers multicolors. Hi ha una gran participació de balladors de diferents edats, vestits de manera diversa.

En ser una celebració no lligada a cap autoritat civil o religiosa, les Danses no apareixen registrades en cap arxiu. Segons Agustí Roig, cronista de Guadassuar, se sap que només es produïren dos úniques interrupcions: l’any 1865, pel còlera, i els 3 anys que durà la Guerra Civil espanyola, de 1936-38, i es va reprendre el 1939.

El 1969 conegué un dels més importants declivis, però quan l’Aula de Cultura de la Caixa d’Estalvis de València va adoptar la festa, l’Ajuntament va reaccionar a poc a poc creant una sèrie de premis, i arribà el 1985 en què el Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions declara la Setmana de Danses Festa d’Interès Turístic Nacional.

La dansa de Guadassuar revela en la seua música reminiscències àrabs i la cercavila que la precedeix és un típic toc de xeremies morisques. La seua arrel pot ser deriva de les festes paganes que se celebraven després de les collites d’estiu. A principis del segle XX, començaren els balladors a usar vestits diferents del tradicional de llauradors en dia de festa, i la dansa del 19 d’agost, es dedicava a l’indument de “moros i cristians”, en commemoració de la nit en què pernoctaren a Guadassuar, segons la llegenda, l’any 1180, Sant Bernat i les seues germanes Saïda i Soraida.

La tradició diu que la Setmana de Danses se celebre l’última setmana sencera del mes d’agost, de dilluns a dissabte, a la nit. És la setmana següent a Sant Roc i la Mare de Dèu d’Agost (l’Assumpció), lligats els dos estretament a aquesta festa per ser els festers i festeres corresponents qui organitzen eixa Setmana de Danses. En el seu origen la celebració estaria lligada al ritme agrari que va entre la recollida del capoll de seda i la sega i batuda de l’arròs, conreus que jugaren un paper fonamental dins de l’activitat agrícola de la població en altres períodes.