«Waterloo» és un viatge en el temps, i té el desig de donar veu als que ja no estan.
Obrim una caixa de cartó plena de fotos antigues i la infància ens ve a la memòria de colp. La foto és del 7 d’abril de 1974, la instantània d’una família feliç, com qualsevol altra família feliç. Les carreres dels xiquets per l’hort i per la bassa, el descobriment de l’amor i les primeres carabasses. El tio Paco encara tenia pèl i el tio Voro acabava de fer-se la tercera copeta del dia. Que bonica que estava la cosina Lolín, i que satisfet que semblava Carles amb la mà en la butxaca. Qui no es recorda ja de Grace Kelly i Piudeferro? De segur que no hi havia a Alzira dos amants com Salgado i Amparito. Ai, com eren, de joves, els pares. I que bona que estava la paella! Tants i tants records de felicitat, tot això està dins d’aquesta foto. Però qui podia sospitar el que passaria a l’hora del café? Qui ens contarà els secrets i les misèries que, com bé deia Tolstoi, fan que cada família siga infeliç a la seua manera?