Mario viu de lloguer en el pis de Carla. El contracte venç i la propietària convoca a l’inquilí per a negociar un contracte nou. El temps ha passat i les condicions econòmiques no poden ser les mateixes. Com és natural, Mario ni pot ni vol pagar més.

Com és natural, Carla vol traure major benefici. D’altra banda la relació entre ells no és simplement contractual ja que es coneixen des de la infància. Això contamina la situació. La vida els ha portat per camins diferents i han acabat fent el contracte d’habitatge que, en teoria, els beneficia als dos.

En el fons no es coneixen, però creuen conèixer-se: pel seu passat comú, per la família o per la idea que ens fem d’altres persones sense tindre massa informació. Amb algunes persones hem d’aparentar que ens importen o, com a mínim, que no les odiem. Per interès propi, per egoisme o per necessitat. Si sabera l’altra persona el que estic pensant d’ella mentre em parla!