Mario viu de lloguer en el pis de Carla. El contracte s’acaba i la propietària convoca el llogater per a negociar un contracte nou. El temps ha passat i les condicions econòmiques no poden ser les mateixes. Com és natural, Mario ni pot ni vol pagar més. Com és natural, Carla vol traure’n més benefici. D’altra banda, la relació entre ells no és simplement contractual, ja que es coneixen des de la infància. Això contamina la situació. La vida els ha dut per camins diferents i han acabat fent el contracte de vivenda que, en teoria, beneficia els dos. En el fons, no es coneixen, però creuen conéixer-se: pel passat comú, per la família, o per la idea que ens fem d’altres persones sense tindre’n massa informació. Amb algunes persones hem d’aparentar que ens importen o, com a mínim, que no les odiem. Per interés propi, per egoisme o per necessitat. Ai, si sabera l’altra persona què en pense mentre em parla!