Project Description

Ajuntament de Polinyà de Xúquer
Pl. Ajuntament, 1
46688 Polinyà de Xúquer
Gentilici: polinyaner/ polinyanera
Habitants: 2.569 (INE 2013)
Tel. Aj.: 96 297 30 25
Tel. Tourist Info: 96 297 37 27
Web: www.polinyadexuquer.es
Web Tourist:
www.polinyadexuquer-turismerural.es

 

Polinyà de Xúquer

El municipi de Polinyà de Xúquer està situat just en el centre de la plana al·luvial que el riu Xúquer forma en la seua desembocadura, exactament a 13 quilòmetres de la mar i, uns 40 cap al sud des de la ciutat de València. A meitat camí entre Sueca i Alzira; el poble ha crescut al voltant de l’antiga carretera que el creuava. El nucli urbà es troba sobre un terreny totalment pla, a 12 metres sobre el nivell del mar i vora el riu Xúquer. El mot Polinyà prové de la paraula llatina PAULINUS, tot i que no hi ha constància d’un poblament romà a l’actual casc urbà, malgrat l’existència de restes romanes al terme municipal. El primer testimoni documental localitzat fins ara on apareix Polinyà són algunes donacions de terres, en temps de Jaume I. El document porta data de 7 d’abril de 1254; és una donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de València a Raymundo Dolivella. A la propietat es parla d’una mesquita amb hort, el que dóna a entre l’existència d’un nucli musulmà. El document es refereix a Polinyà com  alqueria situada dins del terme de la Vila i Honor de Corbera.

Ajuntament
Pl. Ajuntament 1 – Visites de 10 a 14 hores.
L’actual edifici de l’ajuntament respon a un projecte de l’arquitecte Julio Trullenque Sanjuan de l’any 1955. Construït al mateix lloc que l’anterior, l’obra va tenir un pressupost de 581.964 pessetes. Inaugurat el dia 12 d’octubre de 1958, l’obra definitiva té algunes diferències respecte dels plànols. El més destacable de l’edifici és l’escala, que fa de nucli central i distribuïdor de l’edifici. Com a anècdota cal dir que l’escultor, Juan Giner, va esculpir la barana in situ.
Antic edifici Caixa d’Estalvis
Blasco Ibañez
Es tracta d’un edifici de tres plantes. La planta baixa alberga una entitat bancària, mentre que els dos pisos superiors estan destinats a habitatges. El repertori decoratiu, d’estil neobarroc purista, es concentra en les embocadures de les obertures, decorades amb una motllura de pedra artificial amb orelles sobre les llindes. Una potent barbacana motllurada, damunt de la qual es construeix un ampit de rajola amb un acabat ondulat, completa la façana.
Antic magatzem del Sindicat Arrosser
Es troba entre els carrers Sant Josep (núm. 52) i Perales i Igual (núm. 51). Es va construir el 1910 i és d’estil modernista en rajola. La façana del carrer de Sant Josep està decorada amb una cornisa original escalonada de rajola vista, mentre que l’acabat de la façana posterior és llis i sense decoració.
El Sindicat Arrosser va construir l’edifici i el va utilitzar durant anys; després va tenir altres usos fins que es va convertir en un magatzem de taronges durant molt de temps, conegut com El Català, àlies del propietari del negoci. Actualment ha canviat de propietari i el magatzem es dedica a la venda de guano i productes fitosanitaris. De l’antiga construcció, només queda una nau de les quatre que es van edificar.
Església Parroquial del Sant Sopar
Construïda entre el 1720 i el 1743, consta d’una nau coberta per voltes de canó. Hi ha dues portes: la principal està dedicada a l’eucaristia i la lateral està presidida per una imatge de Sant Sebastià. El campanar va ser reconstruït el 1932. El retaule data del 1994 i està fet a imatge del que es va cremar el 1936. La majoria de les imatges i de la decoració són posteriors a la Guerra Civil.
La Casota
C/ Sant Antoni 51

És una de les cases més antigues de la població. Es tracta d’una construcció de tipus agrícola de mitjans del segle XVIII, que respon a l’estructura d’una casa de camp. És propietat de l’Associació Musical Polinyanera. La façana es caracteritza per una gran simplicitat i harmonia en la distribució dels buits; s’hi accedeix per una porta adovellada de mig punt. A l’interior destaca un pati porticat amb pou. Es va reformar per a poder ser utilitzada per la banda i l’escola de música, però s’han respectat els elements característics i les peculiaritats de l’edifici. Té servei de bar-restaurant.
Ermita de Sant Sebastià
L’ermita de Sant Sebastià és una construcció senzilla del segle XVI. Té dimensions menudes, amb dos trams i planta rectangular. A l’exterior, la coberta és de teula àrab. S’hi accedeix pujant set graons per un arc de mig punt, que té accés al pòrtic, amb dues bigues de fusta i revoltons. L’interior de l’ermita està cobert per bigues de fusta i revoltó dentat, que formen una volta de canó apuntada. Hi trobem també un arc apuntat de rajola vista i, en un buit de dimensions menudes, l’estàtua de Sant Sebastià.
La Granja
Edifici medieval d’extraordinària importància. Fa poc l’ha adquirit l’Associació Valenciana d’Agricultors, que projecta la seua restauració. És una masia gòtica dins de l’arquitectura civil. Per fora es veuen una gran quantitat d’arcs apuntats. Al sud de la façana principal es pot veure una de les finestres gòtiques. No es pot visitar a causa del seu estat actual.
Llavador públic
Construcció de 1920 sobre la Séquia Primera, derruïda per la pantanada del 1982 i reconstruïda entre el 2005 i el 2007. Es va utilitzar fins als anys 70.
Molí de Monsalvà
Antic molí de la baronia de Corbera. L’estructura original és del segle XIV. El cos central es caracteritza per una gran altura. En aquest recinte es conservava tota la maquinària de fusta del molí, però hui dia només conserva les pedres de moldre. Recentment la Mancomunitat de Municipis de la Ribera Baixa ha adquirit el molí, que està situat en la confluència de la séquia de les Boves i la del Rei. Conserva tot l’entramat de canals i vies d’accés de l’aigua al molí. A més, trobem un pati recobert de rajola, a manera de terra de lloses

Ruta del camí de l’Ermita
Dificultat: Fàcil.
Recorregut de 2,67 km. Passeig curt entre tarongers per a visitar el llavador públic, l’ermita de Sant Sebastià.


Ruta del camí de l’ermita pels ullals
Dificultat: Fàcil.
Recorregut de 4,12 km que passa pel Centre de Cultiu de peixos i l’Ullal de la Font, entre altres punts d’interés.
Ruta a la Granja per la Mota
Dificultat: Fàcil.
Recorregut de 4,7 km per sobre de la Mota, element del paisatge que permet passejar a uns tres metres d’altura fins a la masia gòtica de la Granja.
Ruta a l’Assut de Riola per la Mota
Dificultat: Fàcil.
Passeig per la Mota, a uns 3 metres d’altura pel costat del riu Xúquer, fins a Riola i visita de l’assut (Azud).
Ruta Al Molí de Monsalvà pel Camí Colom
Dificultat: Fàcil.
Recorregut circular de 9 km pel terme, entre tarongers, fins al Molí de Monsalvà (segle XIV)circular de 9 km por el término, entre naranjos, hasta el Molino de Monsalvà (siglo XIV).
Ruta Al Molí Monsalva i l’Azud de Riola
Dificultat: Fàcil.
Recorregut de 15,43 km que passa pel barri de les Fonts fins al Molí de Monsalvà (segle XIV), i torna per Riola per a visitar l’assut.